Mínimo esfuerzo, máximo rendimiento

Iba a (intentar) escribir una retahíla sobre que Agosto es un mes que se me ajusta como un guante por lo variable que es, nubes, sol, frío, calor, imprevisibilidad... Pero ¿para qué molestarme, si ya se han escrito el mejor texto y música al respecto?
Hacedme caso, es una punyetera maravilla (i el meu Raimon no ho fa res malamen', no senyor) Amb tots vostés...

CANÇÒ D'OPÒSITS

Tots jorns aprenc e desaprenc ensems,
e visc e muyr, e fau d’enuig plaser,
aixi masseix fau de l’àvol bon temps,
e vei sens ulls e sai menys de saber,
e no estrenc res e tot lo món abraç,
vol sobre el cel e no em movi de terra,
e ço que em fuig incessantment acaç
e em fuig açò que em segueix e m’aferra.
Lo mal no em plats e soveny lo’m percaç,
am sens amor e no crei ço que sé,
par que somiï tot quant vei pres ma faç,
oi he de mi e vull altre gran bé,
e parlant call, e·z auig menys de oir,
de l’hoc cuit no, lo ver me par falsia,
e mengs sens fam, e grat-me sens pruir,
e sens mans palp, e fau de sen follia.
Com vull muntar davall sens que no em vir,
e davallant puig corrent en aut lloc,
e risent plor e el vetlar m’és dormir,
e quan sui frets pus cald me sent que foc,
e·z a dreit seny eu fau ço que no vull,
e perdent guany e el temps cuixats me tarda,
e sens dolor mantes de vets me dull,
e el simple anyell tenc per falsa guinarda.
Colgant me lleu e vestint me despull,
e trob lleuger tot feixuc e gran carc,
e quan me bany me pens que no em remull,
e sucre dolç me sembla fel amarg,
lo jorn m’és nuit e fau clar de l’escur,
lo temps passats m’és present cascuna ora,
e el fort m’és flac, e el blan tenc molt per dur
e sens fallir me fall ço que em demora.
No em part d’un lloc e jamés no m’atur,
ço que no cerc ivaçosament trob,
del qui no em fiu me tinc molt per segur,
e el baix m’és alt e l’alt me sembla prop,
e vau cercant ço que no es pot trobar,
e ferma vei la causa somoguda,
e lo fons gorg aigua sus port me par,
e ma virtut no em té pro ne m’ajuda.
Quan xant me par de que em prenc a adular,
e lo molt bell me sembla fer e lleig,
abans m’entorn que en lloc no vull anar,
e no he pau e no tenc qui em guerreig.
Açò em ve tot per tal com vei encès
de revers faits aicest món e natura,
e·z eu qui em so en llurs faits tan empès,
que m’és forçat de viure sens mesura.
Tornada
Prenga xascú ço qui millor li és
de mon dit vers reversat d’escriptura;
e si el mirats al dreit e·z al revers,
traure porets de l’àvol cas dretura.

Jordi de Sant Jordi.